Després de dies sense actualitzar el blog per temes de feina, he decidit que em poso al dia! Una activitat que vam fer a classe els primers dies van ser unes lectures de dos articles: un de Joan M. del Pozo, titulat “Els valors: què són? Quins són? Sentit i funcions” i un altre de Cardús, titulat “No hi ha crisi de valors”. Els dos articles ens parlen dels valors en la nostra societat actual. A classe n’ha sortit un debat.
Del Pozo entén els valors com “les finalitats o objectius que ens resulten dignes d’atenció i estimulants per a la vida”. M’agrada bastant aquesta definició, ja que els valors no són res més que un conjunt d’estímuls en la qual ens movem el dia a dia. Com a docents, és important que eduquem en valors perquè és construir motivació i hàbit personal a l’alumne. Però ara va la pregunta bona, quins són els valors? Hi ha infinitats de valors, com diu del Pozo: “tot allò que l’home lliurement decideix que és un valor, ho és”. Ell parla de valors principals com la llibertat, la racionalitat, el progrés, la democràcia i la tolerància. Penso que no hem de catalogar uns valors principals i uns de secundaris. Cada ésser humà ha de tenir els seus propis valors i jerarquitzar-los segons el seu propi criteri. L’article conclou que els valors han de ser el fruit de la capacitat de vincular la llibertat amb la resta de necessitats i contextos (el que en diem responsabilitat). Per tant, podríem afirmar que “som lliures amb els nostres valors però alhora responsables a l’hora de dur-los a terme”.
El text de Cardús ens comença dient que no hi ha crisi de valors, sinó que hi ha valors en crisi. Els valors canvien segons el context social i cultural en el què estem. Els valors són el fruit d’un context dins d’una societat determinada, i fomenten actituds, que es manifesten en comportaments. Cardús ens fa referència a les “rutines apreses” que són aquelles rutines que anem fent per inèrcia. En la societat que estem anem fent sense parar. No ens parem a pensar una cosa tant important com: a quina escola anirà al nostre fill o com volem que sigui el cotxe que ens volem comprar.
Arrel d’aquests dos textos ha sortit un debat molt interessant a classe on es reflectia l’autoritat i el poder. Actualment, hi ha una pèrdua d’autoritat i poder dels agents educatius. S’ha perdut el model del professor autoritari fins al punt en què l’alumne falta al respecte. Penso que això és degut a la multiplicitat d’agents educatius que intervenen diàriament sobre l’alumne (pares, diferents professors, monitor d’extraescolars, etc.) Davant d’aquest fet, el nen es veu immers amb un gran nombre de persones que estan sobre seu i no sap quin agafar com a referent. Aquest fet també comporta una pèrdua de poder.
Del Pozo entén els valors com “les finalitats o objectius que ens resulten dignes d’atenció i estimulants per a la vida”. M’agrada bastant aquesta definició, ja que els valors no són res més que un conjunt d’estímuls en la qual ens movem el dia a dia. Com a docents, és important que eduquem en valors perquè és construir motivació i hàbit personal a l’alumne. Però ara va la pregunta bona, quins són els valors? Hi ha infinitats de valors, com diu del Pozo: “tot allò que l’home lliurement decideix que és un valor, ho és”. Ell parla de valors principals com la llibertat, la racionalitat, el progrés, la democràcia i la tolerància. Penso que no hem de catalogar uns valors principals i uns de secundaris. Cada ésser humà ha de tenir els seus propis valors i jerarquitzar-los segons el seu propi criteri. L’article conclou que els valors han de ser el fruit de la capacitat de vincular la llibertat amb la resta de necessitats i contextos (el que en diem responsabilitat). Per tant, podríem afirmar que “som lliures amb els nostres valors però alhora responsables a l’hora de dur-los a terme”.
El text de Cardús ens comença dient que no hi ha crisi de valors, sinó que hi ha valors en crisi. Els valors canvien segons el context social i cultural en el què estem. Els valors són el fruit d’un context dins d’una societat determinada, i fomenten actituds, que es manifesten en comportaments. Cardús ens fa referència a les “rutines apreses” que són aquelles rutines que anem fent per inèrcia. En la societat que estem anem fent sense parar. No ens parem a pensar una cosa tant important com: a quina escola anirà al nostre fill o com volem que sigui el cotxe que ens volem comprar.
Arrel d’aquests dos textos ha sortit un debat molt interessant a classe on es reflectia l’autoritat i el poder. Actualment, hi ha una pèrdua d’autoritat i poder dels agents educatius. S’ha perdut el model del professor autoritari fins al punt en què l’alumne falta al respecte. Penso que això és degut a la multiplicitat d’agents educatius que intervenen diàriament sobre l’alumne (pares, diferents professors, monitor d’extraescolars, etc.) Davant d’aquest fet, el nen es veu immers amb un gran nombre de persones que estan sobre seu i no sap quin agafar com a referent. Aquest fet també comporta una pèrdua de poder.
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario