Educació cívica: tres paradigmes alternatius

A l’article de Pablo Da Silveira, de la Universitat Catòlica de Montevídeo, hi ha reflectits tres paradigmes alternatius que fan referència en com és possible pensar el problema de l’educació cívica.

El primer paradigma és el terapèutic que entén l’educació com a eina per canviar les persones i d’aquesta manera la societat serà bona. S’aposta per fer que la persona sigui un “home nou”. Una de les principals crítiques que se li fa a aquest model és que l’educació parteix dels interessos d’un conjunt de persones, per tant, és un model imposat i no consensuat.

El segon paradigma és el de les regles on l’accent està, tal com diu el nom, en les normes. Si acordem un conjunt de normes justes, igualitàries, democràtiques i no discriminatòries tindrem una societat justa, igualitària, democràtica i no discriminativa. Aquest model és el model d’educació que actualment tenim en la nostra societat. La crítica que s’ha fet a aquest model és la doble moral, que consisteix en acceptar unes normes de cara a la societat, però no ho contempla a nivell particular. Per tant, tu a casa teva pots fer el que vols.

El tercer paradigma és el de les virtuts cíviques. Es parteix d’unes normes justes, però no se’n fa prou. També hem de fer que les persones siguin justes dins les seves motivacions. Les funcions de l’educació tant d’aquest paradigma com del paradigma anterior són:
- Informar del sistema institucional
- Habilitar competències
- Justificar aquestes normes. Per què són útils?
- Transmetre uns certs valors positius, unes virtuts. (aquest és exclusiu del paradigma de les virtuts cíviques).

Ara bé, un cop vistos els tres paradigmes, cal fer-nos la pregunta: quin és el model més bo? Personalment em costa donar una resposta ferma a questa pregunta. Penso que cada model té aspectes positius i aspectes negatius. Potser si me n’hagués de quedar amb algun em quedaria amb el tercer, que és el que ho contempla més o menys tot. També perquè m’ha agradat el tema de transmetre uns valors positius, unes virtuts. Tot i això, cal tenir present que aquests valors i virtuts no s’han d’imposar, sinó que s’han d’estimular.

Més sobre els Drets Humans

Els Drets Humans avui en dia són un conjunt de valors que calen complir. Malgrat això alguns Drets Humans no són visibles, perquè hi ha coses que no se compleixen. En trobem algun exemple en la lluita antiterrorista, la pena de mort als Estats Units, el tracte que fem a les persones nouvingudes, entre d’altres. Cal apostar per una opció ferma a nivell mundial per una coalició en defensa dels Drets Humans.
Per aprofundir en aquest tema ens hem centrat ens tres grans drets universals: la igualtat, la fraternitat i la llibertat. A partir d’uns textos hem analitzat per grups cadascun d’ells. A mi m’ha tocat llegir el tema de la igualtat. Com diu el text “La defensa de las libertades se ha hecho de tal manera que ha generado fuertes desigualdades sociales”. Igualtat i llibertat van molt junts, ja que tots naixem igualment lliures i és en el nostre desenvolupament on sorgeixen les desigualtats. Sovint per aconseguir una igualtat social s’han hagut de sacrificar algunes llibertats. La definició que en fem del concepte d’igualtat és “Tots els éssers humans, només pel fet de ser-ho, naixem lliures. Ho som en dignitat i drets, davant la llei, de no discriminació i d’oportunitats. Però cal tractar aquest dret d’una manera mediada i dialogada segons la cultura. Això es fa a través de mesures legals, polítiques i socials”. Aquí es veu reflectit el poder de la cultura sobre les persones. L’única via per universalitzar aquest dret és a través el diàleg entre les persones.

Atreveix-te a pensar, de Josep-Maria Terricabras

La utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana
El llibre en general és una invitació al pensament reflexiu, crític i autocrític. L’objectiu del llibre no és dir què s’ha de pensar, sinó com s’ha de pensar. Se’m fa molt difícil poder fer un breu resum d’aquest llibre, ja que parla de molts temes diferents i en fa reflexions bastant complexes. Tot i així, resumint el llibre amb una frase és: un llibre que l’autor ens fa una invitació al pensament. El llibre està estructurat en diferents capítols que giren entorn diferents temes: els meus pensaments, els interrogants, les qüestions, els enigmes, el per què de les coses, què és allò que sabem, la veritat i el coneixement, què és allò que creiem, què és allò que estimem i també sobre la moral i la desmoralització.
Voldria destacar un apartat que ens parla dels valors. Ens diu “la ideologia dominant –la que pressiona i influeix- fa veure que ja no hi ha ideologies”. Davant d’aquest nou escenari, Terricabras es fa la pregunta “Com es poden ensenyar els valors?” Diu que el més important és la manera en què es transmeten els valors. Distingeix tres maneres de transmetre els valors: els que s’imposen, els que promouen la indiferència i els que promouen la reflexió crítica. Per tant, veiem que no és tan important quin valor transmetem, sinó la manera i l’actitud com la transmetem. Els valors no només s’ensenyen en l’àmbit de l’educació formal, sinó que també s’aprenen en qualsevol situació informal. Per tant, l’aprenentatge dels valors depèn de moltíssims factors. Cal donar més importància i analitzar allò que s’aprèn i per què s’aprèn, que no pas a analitzar el que ensenyem. És interessant descobrir com s’aprenen els valors, ja que aquesta és l’única manera per saber com es poden ensenyar. Però també cal tenir en compte el clima on s’aprenen aquests valors.
“Per què acceptem els valors que acceptem?” és una pregunta que es fa Terricabras i que no té una resposta clara. Sovint acceptem uns valors que hem après per tradició o aprenentatges. També hi ha valors que no sabem perquè els acceptem, però sí que sabem el sentit que li donem.
Pel que fa a la moralitat ens diu que no es pot valdre per sí mateixa, sinó que una moral per existir ha d’aguantar-se sobre la lliure valoració i decisió dels humans i sobre la seva responsabilitat. La moral no pretén conèixer la naturalesa i el funcionament d’objectes i fenòmens, sinó que intenta donar sentit i valor a les accions humanes. Per tant, podem afirmar que en la moral l’important no és la veritat, el saber o el coneixement, sinó que és el bé i la saviesa.
Davant de la pregunta “Per què és important pensar?”, l’autor conclou que la importància del pensar rau en el fet que pensar té conseqüències importants, encara que siguin conseqüències molt diverses. Que tots pensem és cert, però la manera en com pensem ens diferencia els uns els altres, ja que cadascú té la seva pròpia manera de pensar. No hi ha cap model fix per a aprendre a pensar bé. És per això que el diàleg és molt important, ens permet intercanviar pensaments, idees, entendre’ns entre nosaltres, etc. El pensar mai s’acaba. Com diu Terricabras és “el pensar és un mai acabar. És un recomençar una i altra vegada, sense retornar mai exactament al mateix punt de partida”. Quan les coses es repensen, segurament haurà canviat alguna cosa dins el teu pensament.
Algunes de les frases que m’agradaria destacar del llibre i que conviden a pensar són:
- La mare se’n va.
- Per què?
- Perquè va a treballar.
- Per què?
- Perquè ha de treballar.
- Per què?
- Per no perdre la feina.
- Per què?
- Perquè no ens convé que perdi el sou.
- Per què?
- Perquè necessitem diners per viure.
- Per què?
- Perquè tot és molt car.
- Per què? (...)
“Segons com, sé moltes coses; segons com, però, no sé res. I és que sé moltes coses, però potser no en sé cap de segura.”
“Què és un problema de debò i què és una pregunta profunda?”
“Un problema és una relació que s’estableix entre una persona i alguna cosa, idea o esdeveniment.”
“Existeix la felicitat total en aquest món?”
“Com es poden ensenyar els valors? Només sabràs com es poden ensenyar de debò, si descobreixes com s’aprenen. I procura que al voltant teu es puguin aprendre, encara que tu no els ensenyis”
“Per poder aprendre a mentir s’ha d’haver après a dir la veritat”
“Amb el llenguatge, s’aprèn una manera de viure i de veure les coses”

Sobre els Drets Humans

La Declaració Universal dels drets humans va ser proclamada el 10 de desembre del 1948. Va aparèixer amb el propòsit de fer que totes les persones tinguin una sèrie de drets, deixant de banda l’estatus social, la religió, el sexe, el color de pell o la nacionalitat. Aquests drets es caracteritzen per ser:
- Inalienables: no es poden negar ni negociar.
- Inherents: essencials i propis de la persona.
- Universals: valen per tothom igual.
- Limitats: arriben fins on comença el dret de l’altra persona.
- Inviolables.
A classe hem fet diverses activitats que tractaven els Drets Humans. Una ha estat que a partir d’una cronologia donada i les declaracions o lleis corresponents havíem de dir quin era el text que s’esqueia. El que ens ha tocat al meu grup ha estat una mica complicat. Ens hem confós, ja que parlava de la Carta Magna i nosaltres hem dit que era el Bill of Rights. Aquesta activitat també ha servit per veure com han anat evolucionant les lleis i els drets.

Penso que el treball dels Drets Humans a l'aula o en les nostres pràctiques educatives és molt bona. El que hem de tenir en compte és vigilar que no ens quedi simplement escrit en el paper, sinó que també es vegi reflectit en les nostres actuacions i creences.