martes, 19 de enero de 2010

Reflexió final de l'assignatura

Bé doncs ja s’acaba l’assignatura i per tant també s’acaba aquest blog. Abans però, m’agradaria fer una petita reflexió entorn l’assignatura i entorn al meu coneixement adquirit durant aquest període.
Primer de tot vull destacar que al principi de l’assignatura quan vaig saber que havíem de fer un blog vaig pensar: “Buf, quin pal! No m’agrada això dels ordinadors”. Malgrat tot, a mesura d’anar avançant l’assignatura he vist que he aprés bastant a fer anar aquest recurs virtual i li he trobat la seva gràcia i utilitat. Potser el que ha faltat ha estat el meu compromís continu d’anar escrivint coses sobre l’assignatura, però és que m’era bastant impossible ja que no disposava del temps que requeria.
Pel que fa al contingut de l’assignatura penso que no és gaire complex. Hem tocat molts temes però tampoc s’ha aprofundit molt en algun aspecte que realment trobava interessant. També m’han faltat més referències d’autors, pàgines webs, llibres, etc. per tal d’ampliar el meu coneixement.
Tot i així, crec que he aprés bastant a fer anar un blog i també he après a reflexionar i escriure temes relacionats amb els valors.

Moltes gràcies per la vostra atenció
Fins molt aviat
Gemma Olivas

El mim

1. Nivell
És una activitat adreçada a nens i nenes d’Educacó Primària, es pot fer a partir de nens de 6 anys. El nivell de complexitat i d’exigència de les emocions que es treballaran estaran en funció de l’edat que tinguin els nens.

2. Àmbit
L’activitat està emmarcada en l’àmbit no formal, concretament amb un esplai d’educació en el lleure.
3. Dimensió
L’activitat té una dimensió social.

4. Competències bàsiques
- Competència d’autonomia i iniciativa personal.
- Coneixement i interacció amb el món físic.

5. Competències pròpies
- Competència Social i Ciutadana

6. Objectius didàctics
- Saber transmetre una emoció determinada a partir de l’experiència pròpia.
- Ser creatiu i deixar anar la imaginació en la creació d’una escena.

7. Tema/Valor/Centre d’Interès
Els valors que predominen en aquesta activitat és la creativitat i la imaginació.

8. Descripció
L’activitat està diferenciada en dos parts. Es treballaran les emocions, ja que en el context escolar és un tema que es té bastant descuidat.
La primera part consistirà en que hi haurà uns paperets amb emocions diferents escrites (vergonya, sorpresa, por, alegria, tristesa, enyorança, etc.). Per parelles un haurà d’expressar amb mímica la emoció que li ha toca i l’altre l’haurà d’endevinar.
La segona part consistirà en triar una de les emocions que han sortit al primer exercici i a partir d’aquesta crear una petita escena improvisada on es vegi reflectida aquesta emoció. S’haurà de representar per parelles davant de tot el grup. Llavors el públic haurà d’endevinar quina emoció estan interpretant. És important que en el desenvolupament de l'escena no es parli, ja que cal fer-ho utliitzant la mímica. Cal donar importància a l'expressió gestual i corporal.

9. Recursos necessaris
- Papers amb diferents emocions escrites.
- Un espai buit per a poder-hi representar les escenes.

10. Duració
1 hora.
11. Orientacions
És important disposar d’un espai ampli on no hi hagi obstacles per tal de poder-se moure lliurement en l’espai.

12. Criteris i instruments d’avaluació o valoració
L’educació avaluarà a través de l’observació. També es tindrà en compte el grau de creativitat i imaginació que s’ha realitzat per expressar les emocions.
13. Font
Elaboració pròpia.

Role-playing o dramatització

1. Nivell
L’activitat està adreçada a nois i noies d’Educació Secundària, entre 1r i 2n d’ESO.

2. Àmbit
L’activitat està emmarcada dins l’àmbit d’educació no formal, concretament a una classe d’extraescolars de teatre.

3. Dimensió
És una activitat que pren una dimensió social, ja que es toca un tema d’actualitat.

4. Competències bàsiques
- Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
- Competència d’autonomia i iniciativa personal.

5. Competències pròpies
- Competència social i ciutadana.
- Competència de coneixement i interacció amb el món físic.

6. Objectius didàctics
- Participar i defensar un personatge concret enmig d’un debat d’un tema d’actualitat.
- Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

7. Tema/Valor/Centre d’Interès
El tema o valor que es tindrà com a referència és la democràcia.

8. Descripció
Pensem que és una classe de teatre i per tant, els alumnes ja tenen un cert bagatge a l’hora de representar un personatge o realitzar una dramatització.
L’activitat consistirà en crear un debat sobre un tema que preocupi als alumnes. Per exemple, el tema que generarà el debat serà “La creació d’un hotel al costat de l’institut”. A partir d’aquí es repartiran uns personatges que estan a favor de la creació de l’hotel i uns personatges que estan en contra. És important que els alumnes sentin proximitat amb el tema que es discutirà, ja que d’aquesta manera podran trobar raonaments més complexes. El tema pot ser variable segons el context social on s’emmarca l’activitat.
Seguidament es repartiran els personatges que tindrà cada alumne. Els personatges que pot haver-hi són:
Estan a favor de la creació de l’hotel
- Alcalde
- Regidor d’urbanisme
- El propietari que vol fer l’hotel
- La dona del propietari
En contra de la creació de l’hotel:
- Ecologista
- Veí del poble
- Director de l’institut.
- Alumne de l’institut.
També és important assignar un moderador, tot i que seria bo que fos l’educador.
Cada personatge ha de buscar arguments a favor i arguments en contra segons el seu personatge. Haurà de posar-se al rol d’aquest personatge i dramatitzar el paper.
Es realitzarà el llarg debat. Al final del debat caldrà trobar un consens i per tant, fer ús d’un sistema democràtic per tal de trobar-ne el resultat.

9. Recursos necessaris
- Una aula on hi hagi cadires.
- Es poden portar complements de roba per tal de fer més creïbles els personatges.

10. Duració
- Una hora i mitja.

11. Orientacions
L’espai on es realitzarà l’activitat pot ser una aula ordinària on es disposi d’una cadira per cada persona.
El debat es dividirà amb dos grups, els que estan a favor i els que estan en contra. És important que abans se’ls deixi una estona per tal de preparar-se els arguments que defensaran amb el seu grup.

12. Criteris i instruments d’avaluació o valoració
S’avaluarà a través de l’observació de l’educador.

13. Font
Elaboració pròpia.

lunes, 18 de enero de 2010

Xerrades: Educació per la ciutadania i ONG solidàries


He trobat molt interessant les xerrades que ens han vingut a fer a la classe. És interessant que professionals d’un tema ens vinguin a explicar determinats temes, ja que d’aquesta manera t’acostes més a la seva tasca i és més entenedor.


Pel que fa a la xerrada d’educació per la ciutadania penso que ha estat interessant. El que passa és que no sé fins a quin punt és necessari l’elaboració d’un llibre de text d’educació per la ciutadania. Penso que els continguts que es donen a aquesta assignatura són continguts que difícilment es poden transmetre mitjançant un llibre de text. Penso que també cal buscar altres recursos i fugir d’aquesta metodologia que ens té tan “aclaparats”. Tot i així, el treball que han fet les tant la Rosa com l’Anna penso que ha estat extraordinari. És un llibre amb un grafisme molt destacat, hi abunden les imatges i això fa que no sigui tant “pesat”. Crec que han buscat i ho han aconseguit trobar aquest punt de dinamisme a l’assignatura.


Pel que fa a la xerrada sobre les ONG solidàries que ens ha vingut a fer la Gemma també l’he trobat interessant. És un tema que desconec i per tant m’ha estat molt útil que ens ho vinguessin a explicar. També m’ha motivat, ja que aquest estiu o d’aquí poc és provable que participi en algun projecte de cooperació que organitza aquesta entitat.

L'educació en el lleure i els valors


Un dels últims temes que hem tractat a classe molt ràpidament és l’educació en el lleure i els valors que es poden transmetre mitjançant aquesta via. M’agradaria explicar-vos breument la meva experiència pel que fa a l’educació en el lleure. Ja fa 3 anys que estic en un esplai on hi faig de monitora voluntàriament. Crec en l’educació en el lleure i m’agrada molt la feina que faig com a monitora i sobretot la feina que fem amb l’equip de monitors. Penso que l’educació en el lleure pot ser una via on es transmetin valors que a l’aula ordinària no es transmeten. També és un lloc on es creen aprenentatges significatius i on es viuen experiències úniques i vitals. Cada estiu anem de campaments uns 12 dies i primer de tot fem una mica de ruta per la muntanya i després fem una estada llarga al campament. Cada any que faig de monitora visc unes experiències diferents i inoblidables. Amb l’equip de monitors intentem transmetre el respecte a la natura i a l’entorn, la solidaritat, la cooperació, la cohesió de tots els membres del grup i la llibertat. Tots aquets valors no els treballem explícitament, sinó que hi són amb les nostres accions educatives que fem al dia a dia durant els campaments. Cal dir que amb l’equip de monitors hi ha un treball previ on s’ha reflexionat sobre quina és l’educació en el lleure que volem, quines són les línies que enfoquem la nostra acció educativa i quins són els valors que prioritzem. Són valors que transmetem amb el dia a dia, sigui amb el desenvolupament de les activitats programades, o amb els àpats, o amb l’hora de realitzar els serveis (parar taula, rentar plats, etc.) Pel que fa a les activitats que realitzem als campaments són de tipologia diversa. Com he dit, primer de tot fem uns dies de ruta, cosa que fa que es potenciï la cohesió grupal ja des del principi. També fem activitats de treball cooperatiu, jocs tradicionals, gimcanes, tallers, jocs de rol, banyar a les gorgues, etc.


Ja per concloure m’agradaria destacar que l’educació en el lleure és una gran via per tal de transmetre tots aquests valors que hem anat tractant amb aquesta assignatura. El fet que aquesta educació es doni amb un context informal, com pot ser a una plaça, a la muntanya o a qualsevol lloc, ajuda a que es desenvolupin unes certes actituds que en un entorn formal com és l’escola no es donen.

En Dídac

Durant dues sessions hem estat treballant uns escrits on hi havia estratègies i mètodes de treball. El recurs que m’ha tocat a mi és el de la carta, on en Dídac ens explicava que s’escrivien amb nois i noies d’una escola del Perú. Aquesta activitat té molts d’aspectes positius com poden ser la interacció positiva, la multiculturalitat, l’aprenentatge de jocs tradicionals d’altres països, la cooperació, entre d’altres. Però hi ha un perill i és que hem de vigilar que aquestes activitats no es realitzin de forma puntual, és a dir, és bo que tinguin una continuïtat i una transversalitat dins el currículum.
Altres estratègies que hem comentat a classe són: visualització de pel·lícules, jocs de rol, jocs cooperatius,debats, treballs cooperatius, entre d’altres. N’hem comentat els aspectes positius i els aspectes negatius de cadascuna d’elles. Algun aspecte que s’anava repetint a cada estratègia era per exemple que les activitats no es realitzin de manera puntual, és a dir, que cal una continuïtat d’allò que treballem i sobretot cal preveure’n la utilitat que té. Per a què ho fem? Moltes de les estratègies que hem tractat m’han semblat correctes, ja que la majoria incentivaven al debat i a la reflexió, elements que a vegades queden al marge en les nostres pràctiques educatives.

domingo, 17 de enero de 2010

Desastre a Haití


Dia 14 de gener, obro el diari de la Vanguardia i només hi veig que fotografies d’un desastre que ha destrossat la capital de Haití i ha provocat milers de morts. Són imatges que et deixen sense paraules, que impacten, que no pots ni mirar perquè són catastròfiques! Ha estat el pitjor desastre de la ONU des de la seva existència. Res, que us volia deixar l’enllaç d’un vídeo que he trobat. Penso que la notícia reflecteix la catàstrofe i li he volgut fer cabuda a l’assignatura de valors. Vull destacar també la feina d’ajuda humanitària que s’està fent des de molts països. Potser no està de més que, després de veure el vídeo, pensem un moment amb tota aquesta gent que ha patit aquesta desgràcia, i com ho fa la mateixa reportera de la notícia que us adjunto, mantenir uns segons de silenci per la causa. Crec que no cal dir res més... "Les paraules parlen per sí soles".

"Ain't got no"


Pels que sou mestres d'anglès aquí us deixo l'enllaç i la lletra d'una cançó que m'agrada molt. És un tema de la Nina Simone i crec que amb la lletra queda reflectida la idea de que tots els humans som iguals, per moltes diferències que tinguem entre nosaltres. També queda reflectida la defensa pels drets humans que hem treballat tant a classe. Feu-hi una ullada!



“Ain’t got no”
Ain't got no home, ain't got no shoes
Ain't got no money, ain't got no class
Ain't got no skirts, ain't got no sweaters
Ain't got no faith, ain't got no beard
Ain't got no mind

Ain't got no mother, ain't got no culture
Ain't got no friends, ain't got no schooling
Ain't got no name, ain't got no love
Ain't got no ticket, ain't got no token
Ain't got no God

What have I got?
Why am I alive anyway?
Yeah, what have I got?
Nobody can take away

I got my hair, I got my head
I got my brains, I got my ears
I got my eyes, I got my nose
I got my mouth, I got my smile

I got my tongue, I got my chin
I got my neck, I got my boobs
I got my heart, I got my soul
I got my back, I got my sex

I got my arms, I got my hands
I got my fingers, Got my legs
I got my feet, I got my toes
I got my liver, Got my blood

I've got life, I've got my freedom
I've got the life

I got a headache, and toothache,
And bad times too like you,
I got my hair, I got my head
I got my brains, I got my ears
I got my eyes, I got my nose
I got my mouth, I got my smile

I got my tongue, I got my chin
I got my neck, I got my boobies
I got my heart, I got my soul
I got my back, I got my sex

I got my arms, I got my hands
I got my fingers, Got my legs
I got my feet, I got my toes
I got my liver, Got my blood

I've got life, I've got my freedom
I've got life, I'm gonna keep it
I've got life, I'm gonna keep it

sábado, 16 de enero de 2010

L'autoritat del professor


Hem tornat a tenir un debat sobre l’autoritat del professor, arrel d’un article de Francisco J. Laporta publicat al diari El País. Què és el que passa a les nostres aules? Estem patint una crisi d’autoritat? Personalment penso que sí que estem patint una crisi d’autoritat a les nostres aules, però crec que l’arrel del problema rau en el nostre sistema educatiu. Laporta ens parla de la crisis d’autoritat però ell va més enllà, afirma que el problema és el comportament irracional que té la nostra societat. Sovint ens trobem que l’acció educativa que fan el pares no concorda amb l’acció educativa que es fa a l’escola o a l’institut. Quan passa això ens trobem davant d’un problema, ja que fa que l’alumne es senti desorientat i es dóna la possibilitat que presenti comportaments negatius. Crec que cal un seguiment d’unes regles i una organització de conductes col·lectives, però no només a nivell escolar, sinó també a nivell de societat. Si entenem l’educació com una cosa de tots i amb el compromís de tots no hi haurà tantes irracionalitats i incoherències entre les accions dels diferents agents educatius, tant des dels pares com dels docents o altres agents implicats.
És cert que el professor està patint una pèrdua d’identitat a les nostres aules, però això és un fet negatiu? Personalment penso que no és tan greu que els docents perdin autoritat, sempre i quan encara se’ls mantingui un respecte. Crec que és bo que es vegi el professor com a quelcom proper a l’alumne, d’aquesta manera s’establirà diàleg i hi haurà més interacció. Per tant, crec que és bo trencar amb la concepció del model tradicional de l’educació on el professor era l’autoritat i l’únic agent educador. Cal apostar cap a un model més global, on l’educació és concebuda de tots i per a tots.

domingo, 3 de enero de 2010

Educació global


A classe hem tractat el tema de l’educació global. Primer de tot hem fet un exercici amb grup de “corta y pega”. Consistia que a partir de conceptes i modalitats d’educacions havíem de construir un mapa conceptual. Ha estat una activitat per tal de veure’n els nostres coneixements previs. Algunes de les paraules que hi sortien eren: actituds, educació, educació per la pau, educació afectiva i sexual, educació antiracista, educació ambiental, educació dels drets humans, educació democràtica, entre moltes d’altres. El mapa que hem construït amb el meu grup anava des d’allò més genèric (educació, valors) fins a les diferents tipologies d’educacions (les que són de la mateixa persona, com per exemple l’educació del caràcter i les que són de la societat en general, com per exemple l’educació dels drets humans). No ha estat un exercici gens fàcil, ja que cada membre del grup deia la seva i costava trobar el consens. Llavors ho hem posat en comú amb tota la classe i n’hem fet un debat.


Seguidament aniré a explicar-vos el que jo entenc com a educació global. penso que és un procés global de l’educació, és a dir, un procés d’ensenyament-aprenentatge que contempla tota la complexitat de l’entorn i d’un mateix. Com a educadors hem de tenir una visió hol·lística del pensament per tal que el coneixement que transmetem no quedi fragmentat. Per a que funcioni el procés d’ensenyament-aprenentatge és important que es tingui una visió global d’allò que estem ensenyant i/o aprenent. Cal una perspectiva oberta cap a la societat. Per tant, és una educació on hi participen elements aliens al sistema educatiu i d’aquesta manera fa que la persona tingui una visió més àmplia del món. Personalment penso que si tots els sistemes educatius optessin per una educació globalitzada on estiguessin en consonància amb les característiques dels esdeveniments que passen al nostre voltant segurament no hi haurien tantes incoherències en el món, com per exemple les desigualtats socials
.