L'autoritat del professor

Hem tornat a tenir un debat sobre l’autoritat del professor, arrel d’un article de Francisco J. Laporta publicat al diari El País. Què és el que passa a les nostres aules? Estem patint una crisi d’autoritat? Personalment penso que sí que estem patint una crisi d’autoritat a les nostres aules, però crec que l’arrel del problema rau en el nostre sistema educatiu. Laporta ens parla de la crisis d’autoritat però ell va més enllà, afirma que el problema és el comportament irracional que té la nostra societat. Sovint ens trobem que l’acció educativa que fan el pares no concorda amb l’acció educativa que es fa a l’escola o a l’institut. Quan passa això ens trobem davant d’un problema, ja que fa que l’alumne es senti desorientat i es dóna la possibilitat que presenti comportaments negatius. Crec que cal un seguiment d’unes regles i una organització de conductes col·lectives, però no només a nivell escolar, sinó també a nivell de societat. Si entenem l’educació com una cosa de tots i amb el compromís de tots no hi haurà tantes irracionalitats i incoherències entre les accions dels diferents agents educatius, tant des dels pares com dels docents o altres agents implicats.
És cert que el professor està patint una pèrdua d’identitat a les nostres aules, però això és un fet negatiu? Personalment penso que no és tan greu que els docents perdin autoritat, sempre i quan encara se’ls mantingui un respecte. Crec que és bo que es vegi el professor com a quelcom proper a l’alumne, d’aquesta manera s’establirà diàleg i hi haurà més interacció. Per tant, crec que és bo trencar amb la concepció del model tradicional de l’educació on el professor era l’autoritat i l’únic agent educador. Cal apostar cap a un model més global, on l’educació és concebuda de tots i per a tots.