Educació cívica: tres paradigmes alternatius

A l’article de Pablo Da Silveira, de la Universitat Catòlica de Montevídeo, hi ha reflectits tres paradigmes alternatius que fan referència en com és possible pensar el problema de l’educació cívica.

El primer paradigma és el terapèutic que entén l’educació com a eina per canviar les persones i d’aquesta manera la societat serà bona. S’aposta per fer que la persona sigui un “home nou”. Una de les principals crítiques que se li fa a aquest model és que l’educació parteix dels interessos d’un conjunt de persones, per tant, és un model imposat i no consensuat.

El segon paradigma és el de les regles on l’accent està, tal com diu el nom, en les normes. Si acordem un conjunt de normes justes, igualitàries, democràtiques i no discriminatòries tindrem una societat justa, igualitària, democràtica i no discriminativa. Aquest model és el model d’educació que actualment tenim en la nostra societat. La crítica que s’ha fet a aquest model és la doble moral, que consisteix en acceptar unes normes de cara a la societat, però no ho contempla a nivell particular. Per tant, tu a casa teva pots fer el que vols.

El tercer paradigma és el de les virtuts cíviques. Es parteix d’unes normes justes, però no se’n fa prou. També hem de fer que les persones siguin justes dins les seves motivacions. Les funcions de l’educació tant d’aquest paradigma com del paradigma anterior són:
- Informar del sistema institucional
- Habilitar competències
- Justificar aquestes normes. Per què són útils?
- Transmetre uns certs valors positius, unes virtuts. (aquest és exclusiu del paradigma de les virtuts cíviques).

Ara bé, un cop vistos els tres paradigmes, cal fer-nos la pregunta: quin és el model més bo? Personalment em costa donar una resposta ferma a questa pregunta. Penso que cada model té aspectes positius i aspectes negatius. Potser si me n’hagués de quedar amb algun em quedaria amb el tercer, que és el que ho contempla més o menys tot. També perquè m’ha agradat el tema de transmetre uns valors positius, unes virtuts. Tot i això, cal tenir present que aquests valors i virtuts no s’han d’imposar, sinó que s’han d’estimular.

Més sobre els Drets Humans

Els Drets Humans avui en dia són un conjunt de valors que calen complir. Malgrat això alguns Drets Humans no són visibles, perquè hi ha coses que no se compleixen. En trobem algun exemple en la lluita antiterrorista, la pena de mort als Estats Units, el tracte que fem a les persones nouvingudes, entre d’altres. Cal apostar per una opció ferma a nivell mundial per una coalició en defensa dels Drets Humans.
Per aprofundir en aquest tema ens hem centrat ens tres grans drets universals: la igualtat, la fraternitat i la llibertat. A partir d’uns textos hem analitzat per grups cadascun d’ells. A mi m’ha tocat llegir el tema de la igualtat. Com diu el text “La defensa de las libertades se ha hecho de tal manera que ha generado fuertes desigualdades sociales”. Igualtat i llibertat van molt junts, ja que tots naixem igualment lliures i és en el nostre desenvolupament on sorgeixen les desigualtats. Sovint per aconseguir una igualtat social s’han hagut de sacrificar algunes llibertats. La definició que en fem del concepte d’igualtat és “Tots els éssers humans, només pel fet de ser-ho, naixem lliures. Ho som en dignitat i drets, davant la llei, de no discriminació i d’oportunitats. Però cal tractar aquest dret d’una manera mediada i dialogada segons la cultura. Això es fa a través de mesures legals, polítiques i socials”. Aquí es veu reflectit el poder de la cultura sobre les persones. L’única via per universalitzar aquest dret és a través el diàleg entre les persones.

Atreveix-te a pensar, de Josep-Maria Terricabras

La utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana
El llibre en general és una invitació al pensament reflexiu, crític i autocrític. L’objectiu del llibre no és dir què s’ha de pensar, sinó com s’ha de pensar. Se’m fa molt difícil poder fer un breu resum d’aquest llibre, ja que parla de molts temes diferents i en fa reflexions bastant complexes. Tot i així, resumint el llibre amb una frase és: un llibre que l’autor ens fa una invitació al pensament. El llibre està estructurat en diferents capítols que giren entorn diferents temes: els meus pensaments, els interrogants, les qüestions, els enigmes, el per què de les coses, què és allò que sabem, la veritat i el coneixement, què és allò que creiem, què és allò que estimem i també sobre la moral i la desmoralització.
Voldria destacar un apartat que ens parla dels valors. Ens diu “la ideologia dominant –la que pressiona i influeix- fa veure que ja no hi ha ideologies”. Davant d’aquest nou escenari, Terricabras es fa la pregunta “Com es poden ensenyar els valors?” Diu que el més important és la manera en què es transmeten els valors. Distingeix tres maneres de transmetre els valors: els que s’imposen, els que promouen la indiferència i els que promouen la reflexió crítica. Per tant, veiem que no és tan important quin valor transmetem, sinó la manera i l’actitud com la transmetem. Els valors no només s’ensenyen en l’àmbit de l’educació formal, sinó que també s’aprenen en qualsevol situació informal. Per tant, l’aprenentatge dels valors depèn de moltíssims factors. Cal donar més importància i analitzar allò que s’aprèn i per què s’aprèn, que no pas a analitzar el que ensenyem. És interessant descobrir com s’aprenen els valors, ja que aquesta és l’única manera per saber com es poden ensenyar. Però també cal tenir en compte el clima on s’aprenen aquests valors.
“Per què acceptem els valors que acceptem?” és una pregunta que es fa Terricabras i que no té una resposta clara. Sovint acceptem uns valors que hem après per tradició o aprenentatges. També hi ha valors que no sabem perquè els acceptem, però sí que sabem el sentit que li donem.
Pel que fa a la moralitat ens diu que no es pot valdre per sí mateixa, sinó que una moral per existir ha d’aguantar-se sobre la lliure valoració i decisió dels humans i sobre la seva responsabilitat. La moral no pretén conèixer la naturalesa i el funcionament d’objectes i fenòmens, sinó que intenta donar sentit i valor a les accions humanes. Per tant, podem afirmar que en la moral l’important no és la veritat, el saber o el coneixement, sinó que és el bé i la saviesa.
Davant de la pregunta “Per què és important pensar?”, l’autor conclou que la importància del pensar rau en el fet que pensar té conseqüències importants, encara que siguin conseqüències molt diverses. Que tots pensem és cert, però la manera en com pensem ens diferencia els uns els altres, ja que cadascú té la seva pròpia manera de pensar. No hi ha cap model fix per a aprendre a pensar bé. És per això que el diàleg és molt important, ens permet intercanviar pensaments, idees, entendre’ns entre nosaltres, etc. El pensar mai s’acaba. Com diu Terricabras és “el pensar és un mai acabar. És un recomençar una i altra vegada, sense retornar mai exactament al mateix punt de partida”. Quan les coses es repensen, segurament haurà canviat alguna cosa dins el teu pensament.
Algunes de les frases que m’agradaria destacar del llibre i que conviden a pensar són:
- La mare se’n va.
- Per què?
- Perquè va a treballar.
- Per què?
- Perquè ha de treballar.
- Per què?
- Per no perdre la feina.
- Per què?
- Perquè no ens convé que perdi el sou.
- Per què?
- Perquè necessitem diners per viure.
- Per què?
- Perquè tot és molt car.
- Per què? (...)
“Segons com, sé moltes coses; segons com, però, no sé res. I és que sé moltes coses, però potser no en sé cap de segura.”
“Què és un problema de debò i què és una pregunta profunda?”
“Un problema és una relació que s’estableix entre una persona i alguna cosa, idea o esdeveniment.”
“Existeix la felicitat total en aquest món?”
“Com es poden ensenyar els valors? Només sabràs com es poden ensenyar de debò, si descobreixes com s’aprenen. I procura que al voltant teu es puguin aprendre, encara que tu no els ensenyis”
“Per poder aprendre a mentir s’ha d’haver après a dir la veritat”
“Amb el llenguatge, s’aprèn una manera de viure i de veure les coses”

Sobre els Drets Humans

La Declaració Universal dels drets humans va ser proclamada el 10 de desembre del 1948. Va aparèixer amb el propòsit de fer que totes les persones tinguin una sèrie de drets, deixant de banda l’estatus social, la religió, el sexe, el color de pell o la nacionalitat. Aquests drets es caracteritzen per ser:
- Inalienables: no es poden negar ni negociar.
- Inherents: essencials i propis de la persona.
- Universals: valen per tothom igual.
- Limitats: arriben fins on comença el dret de l’altra persona.
- Inviolables.
A classe hem fet diverses activitats que tractaven els Drets Humans. Una ha estat que a partir d’una cronologia donada i les declaracions o lleis corresponents havíem de dir quin era el text que s’esqueia. El que ens ha tocat al meu grup ha estat una mica complicat. Ens hem confós, ja que parlava de la Carta Magna i nosaltres hem dit que era el Bill of Rights. Aquesta activitat també ha servit per veure com han anat evolucionant les lleis i els drets.

Penso que el treball dels Drets Humans a l'aula o en les nostres pràctiques educatives és molt bona. El que hem de tenir en compte és vigilar que no ens quedi simplement escrit en el paper, sinó que també es vegi reflectit en les nostres actuacions i creences.

Els meus valors

Vam fer una activitat a classe molt interessant per a mi que s’anomenava “els meus valors”. L’activitat consistia en que el professor ens donava una gran quantitat de valors i nosaltres només n’havíem d’escollir 10 que eren els que havíem de transmetre com a mestres i 10 més que eren els que havia de tenir prioritzats el nen. El meu resultat va ser el següent:
- Del mestre: coherència, compromís, cooperació, creativitat, esperança, naturalitat, originalitat, participació, plaer i veritat.
- De l’alumne: amistat, autoestima, autonomia, coneixement, diàleg, felicitat, optimisme, responsabilitat, sensibilitat i solidaritat.
Trobo que va ser una tasca difícil poder fer una tria de només 20 valors en una llista tan llarga. Llavors ens vam ajuntar per parelles per tal de dialogar i debatre la nostra classificació dels valors. Amb la meva companya, la Mireia, ens vam trobar que els valors que havíem triat cadascuna eren molt diferents. Després vam fer una mica de debat amb el grup classe i vam treure una conclusió: els valors difícilment es poden classificar. El que sí que vam veure és qui hi ha valors més genèrics com poden ser la llibertat i la solidaritat.
També vam fer una activitat a classe que es tractava d’escoltar dues cançons, una de la Madonna i l’altra de Celtas Cortos (tot i que aquesta no la vam escoltar). A partir de la lletra de les cançons havíem de dir quins eren els valors que es transmetien. Penso que també és una activitat interessant a fer, ja que darrera tota cançó hi ha algun valor amagat. També és interessant pel fet que relaxa el ritme de la classe, pot ser un moment per descansar i reflexionar una miqueta.

Articles sobre valors

Després de dies sense actualitzar el blog per temes de feina, he decidit que em poso al dia! Una activitat que vam fer a classe els primers dies van ser unes lectures de dos articles: un de Joan M. del Pozo, titulat “Els valors: què són? Quins són? Sentit i funcions” i un altre de Cardús, titulat “No hi ha crisi de valors”. Els dos articles ens parlen dels valors en la nostra societat actual. A classe n’ha sortit un debat.
Del Pozo entén els valors com “les finalitats o objectius que ens resulten dignes d’atenció i estimulants per a la vida”. M’agrada bastant aquesta definició, ja que els valors no són res més que un conjunt d’estímuls en la qual ens movem el dia a dia. Com a docents, és important que eduquem en valors perquè és construir motivació i hàbit personal a l’alumne. Però ara va la pregunta bona, quins són els valors? Hi ha infinitats de valors, com diu del Pozo: “tot allò que l’home lliurement decideix que és un valor, ho és”. Ell parla de valors principals com la llibertat, la racionalitat, el progrés, la democràcia i la tolerància. Penso que no hem de catalogar uns valors principals i uns de secundaris. Cada ésser humà ha de tenir els seus propis valors i jerarquitzar-los segons el seu propi criteri. L’article conclou que els valors han de ser el fruit de la capacitat de vincular la llibertat amb la resta de necessitats i contextos (el que en diem responsabilitat). Per tant, podríem afirmar que “som lliures amb els nostres valors però alhora responsables a l’hora de dur-los a terme”.
El text de Cardús ens comença dient que no hi ha crisi de valors, sinó que hi ha valors en crisi. Els valors canvien segons el context social i cultural en el què estem. Els valors són el fruit d’un context dins d’una societat determinada, i fomenten actituds, que es manifesten en comportaments. Cardús ens fa referència a les “rutines apreses” que són aquelles rutines que anem fent per inèrcia. En la societat que estem anem fent sense parar. No ens parem a pensar una cosa tant important com: a quina escola anirà al nostre fill o com volem que sigui el cotxe que ens volem comprar.
Arrel d’aquests dos textos ha sortit un debat molt interessant a classe on es reflectia l’autoritat i el poder. Actualment, hi ha una pèrdua d’autoritat i poder dels agents educatius. S’ha perdut el model del professor autoritari fins al punt en què l’alumne falta al respecte. Penso que això és degut a la multiplicitat d’agents educatius que intervenen diàriament sobre l’alumne (pares, diferents professors, monitor d’extraescolars, etc.) Davant d’aquest fet, el nen es veu immers amb un gran nombre de persones que estan sobre seu i no sap quin agafar com a referent. Aquest fet també comporta una pèrdua de poder.

Educació, valors i societat contemporània

Una de les primeres tasques de l’assignatura ha estat llegir cadascú un article introductori on es parlava de valors i educació. A mi m’ha tocat el del professor de Pedagogia de la UdG, Jordi Feu. El títol de l’article és “Educació, valors i societat contemporània”. L’he trobat un article molt interessant. Feu ens fa una pinzellada del què suposa la tasca d’educar avui en dia. Ens destaca que educar és un fet complicat, ja que estem en una societat de constant canvi i l’educació s’ha d’ajustar a aquest escenari. Educar també és difícil perquè s’han ampliat els agents educatius, és a dir, ara ja no només eduquen la família i els mestres, sinó que també hi intervenen (i a vegades en major força que els altres) els mitjans de comunicació, la colla, l’Internet, etc. Crec que s’ha produït un fenomen important en els últims anys: l’autoritat ha quedat en un segon pla. Sovint, a les nostres aules ens trobem que els alumnes no respecten l’autoritat del mestre i el respecte. Això és degut a la manca de referents. Hem passat de tenir un únic referent a tenir-ne varis. Per tant, el nen es veu perdut en una societat de la informació on no sap on recolzar-se, degut als múltiples estímuls que intervenen en el seu procés d’aprenentatge. Per tant, ens trobem en un context de canvi important on els valors també hi prendran un paper important. Feu ens diu que els valors s’aprenen inconscientment, és a dir, ja es donen per descomptat que s’aprenen en el dia a dia. L’escenari on s’aprenen els valors és a tot arreu, a l’escola, fent esport, mirant la TV, etc. També diu que els valors s’aprenen ja des de ben petits.
Tots els articles que hem llegit han despertat un debat molt interessant a classe. Un dels punts claus del debat ha estat: la pèrdua de l’autoritat i el respecte, que he citat anteriorment.

Reflexió inicial de l'assignatura

Aquest blog serà l’espai per a reflexionar sobre els temes principals de l’assignatura: cultura contemporània, valors i educació. Com ja diu el nom de l’assignatura, una part important serà la reflexió dels nostres valors. Però què és un valor? Des del meu punt de vista, un valor és quelcom que ens permet regular allò ètic o moral de les coses quotidianes. Un valor pot ser positiu o negatiu, però això ja dependrà del subjecte que el tracta.
Aquest espai virtual on ens retrobarem amb les reflexions dels nostres companys és un espai relativament nou. Penso que és bo que utilitzem les TIC com a eina de reflexió i d’aprenentatge, ja que estem en una societat informacional en constant canvi. Per tant, l’educació s’ha d’adequar a aquest nou marc, però, també penso que no hem d’abusar de les TIC per tal de no deixar de banda aprenentatges instrumentals, que podríem catalogar com a “tàctils”.
Bé, doncs espero que aquesta assignatura també em serveixi per aprendre definitivament a fer funcionar un bloc i a familiaritzar-m’hi.