Atreveix-te a pensar, de Josep-Maria Terricabras

La utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana
El llibre en general és una invitació al pensament reflexiu, crític i autocrític. L’objectiu del llibre no és dir què s’ha de pensar, sinó com s’ha de pensar. Se’m fa molt difícil poder fer un breu resum d’aquest llibre, ja que parla de molts temes diferents i en fa reflexions bastant complexes. Tot i així, resumint el llibre amb una frase és: un llibre que l’autor ens fa una invitació al pensament. El llibre està estructurat en diferents capítols que giren entorn diferents temes: els meus pensaments, els interrogants, les qüestions, els enigmes, el per què de les coses, què és allò que sabem, la veritat i el coneixement, què és allò que creiem, què és allò que estimem i també sobre la moral i la desmoralització.
Voldria destacar un apartat que ens parla dels valors. Ens diu “la ideologia dominant –la que pressiona i influeix- fa veure que ja no hi ha ideologies”. Davant d’aquest nou escenari, Terricabras es fa la pregunta “Com es poden ensenyar els valors?” Diu que el més important és la manera en què es transmeten els valors. Distingeix tres maneres de transmetre els valors: els que s’imposen, els que promouen la indiferència i els que promouen la reflexió crítica. Per tant, veiem que no és tan important quin valor transmetem, sinó la manera i l’actitud com la transmetem. Els valors no només s’ensenyen en l’àmbit de l’educació formal, sinó que també s’aprenen en qualsevol situació informal. Per tant, l’aprenentatge dels valors depèn de moltíssims factors. Cal donar més importància i analitzar allò que s’aprèn i per què s’aprèn, que no pas a analitzar el que ensenyem. És interessant descobrir com s’aprenen els valors, ja que aquesta és l’única manera per saber com es poden ensenyar. Però també cal tenir en compte el clima on s’aprenen aquests valors.
“Per què acceptem els valors que acceptem?” és una pregunta que es fa Terricabras i que no té una resposta clara. Sovint acceptem uns valors que hem après per tradició o aprenentatges. També hi ha valors que no sabem perquè els acceptem, però sí que sabem el sentit que li donem.
Pel que fa a la moralitat ens diu que no es pot valdre per sí mateixa, sinó que una moral per existir ha d’aguantar-se sobre la lliure valoració i decisió dels humans i sobre la seva responsabilitat. La moral no pretén conèixer la naturalesa i el funcionament d’objectes i fenòmens, sinó que intenta donar sentit i valor a les accions humanes. Per tant, podem afirmar que en la moral l’important no és la veritat, el saber o el coneixement, sinó que és el bé i la saviesa.
Davant de la pregunta “Per què és important pensar?”, l’autor conclou que la importància del pensar rau en el fet que pensar té conseqüències importants, encara que siguin conseqüències molt diverses. Que tots pensem és cert, però la manera en com pensem ens diferencia els uns els altres, ja que cadascú té la seva pròpia manera de pensar. No hi ha cap model fix per a aprendre a pensar bé. És per això que el diàleg és molt important, ens permet intercanviar pensaments, idees, entendre’ns entre nosaltres, etc. El pensar mai s’acaba. Com diu Terricabras és “el pensar és un mai acabar. És un recomençar una i altra vegada, sense retornar mai exactament al mateix punt de partida”. Quan les coses es repensen, segurament haurà canviat alguna cosa dins el teu pensament.
Algunes de les frases que m’agradaria destacar del llibre i que conviden a pensar són:
- La mare se’n va.
- Per què?
- Perquè va a treballar.
- Per què?
- Perquè ha de treballar.
- Per què?
- Per no perdre la feina.
- Per què?
- Perquè no ens convé que perdi el sou.
- Per què?
- Perquè necessitem diners per viure.
- Per què?
- Perquè tot és molt car.
- Per què? (...)
“Segons com, sé moltes coses; segons com, però, no sé res. I és que sé moltes coses, però potser no en sé cap de segura.”
“Què és un problema de debò i què és una pregunta profunda?”
“Un problema és una relació que s’estableix entre una persona i alguna cosa, idea o esdeveniment.”
“Existeix la felicitat total en aquest món?”
“Com es poden ensenyar els valors? Només sabràs com es poden ensenyar de debò, si descobreixes com s’aprenen. I procura que al voltant teu es puguin aprendre, encara que tu no els ensenyis”
“Per poder aprendre a mentir s’ha d’haver après a dir la veritat”
“Amb el llenguatge, s’aprèn una manera de viure i de veure les coses”