En Dídac

Durant dues sessions hem estat treballant uns escrits on hi havia estratègies i mètodes de treball. El recurs que m’ha tocat a mi és el de la carta, on en Dídac ens explicava que s’escrivien amb nois i noies d’una escola del Perú. Aquesta activitat té molts d’aspectes positius com poden ser la interacció positiva, la multiculturalitat, l’aprenentatge de jocs tradicionals d’altres països, la cooperació, entre d’altres. Però hi ha un perill i és que hem de vigilar que aquestes activitats no es realitzin de forma puntual, és a dir, és bo que tinguin una continuïtat i una transversalitat dins el currículum.
Altres estratègies que hem comentat a classe són: visualització de pel·lícules, jocs de rol, jocs cooperatius,debats, treballs cooperatius, entre d’altres. N’hem comentat els aspectes positius i els aspectes negatius de cadascuna d’elles. Algun aspecte que s’anava repetint a cada estratègia era per exemple que les activitats no es realitzin de manera puntual, és a dir, que cal una continuïtat d’allò que treballem i sobretot cal preveure’n la utilitat que té. Per a què ho fem? Moltes de les estratègies que hem tractat m’han semblat correctes, ja que la majoria incentivaven al debat i a la reflexió, elements que a vegades queden al marge en les nostres pràctiques educatives.